Llengües

Bescaran - Claror

Bescaran - Claror

Descripció:

Etapa d’alta muntanya on podrem observar una part alta totalment estepària i anormalment plana per la seva alçada. També molt variada en l’orografia i espectacular en el paisatge i la panoràmica. El recorregut comença a Bescaran pujant fins a coll de Midós i Naturlandia. D’aquí ens dirigim a la collada de Pimes i travessem Camp Ramonet. Finalment pugem fins el pic Negre i baixem fins el refugi de Claror.

Punt d’inici:

Bescaran, part alta del poble.

Interès:

Natural, paisatgístic i cultural (vall del Madriu-Perafita-Claror declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO).

Dificultat

Classificació: fàcil 

Nivell sortida: 1.370 m

Nivell arribada: 2.280 m

Desnivell acumulat: 1.542m

Durada: 7 hores 30 minuts / 20 km

Senyalització

Tram Bescaran - Coll de Piners:
Tram Coll de Piners - Naturlandia: 
Tram Naturlandia - Claror :  GRP

 

 

   

 

 

 

Accés

Vehicle:
Accés en vehicle de Sant Julià de Lòria fins a La Rabassa – Naturlandia (17 km) per la crta. CS-130 (aparcament de Naturlandia).
Autobús:
Línia Q2, companyia Viatges Espanya tel.+ 376 841 456 - www.transportpublic.ad
Taxi:
Reserves taxi. Telèfon:+376 828 000 / +376 863 000 / +376 812345 . Parada aparcament del Camp Gran

Recorregut: 

  • Bescaran - Casalins.

Sortint pel camí de la part alta de Bescaran entre antics camps de cultiu actualment abandonats i parets de pedra seca del país s’arriba a Casalins. Predomina el pi roig, el boix i el ginebre en el paisatge que ens envolta.

  • Casalins - Refugi de Coll de Midós.

Seguim el camí que ens ha de portar a Coll de Midós creuant la pista forestal al coll de l’Ingla passant a prop del Dolmen de coll de Jovell, pròxim al camí. Els paratges que ens envolten són d’especial interès i estan protegits degut a la presència del gall fer. Seguim aprofitant un antic tirador de fusta arribant a coll de Midós.

  • Refugi de coll de Midós - Orri del Pal.

Travessem la pista forestal que porta a l’estació d’esquí d’Aransa i agafem el camí de la font Freda fins arribar al planell de l’orri del Vell des d’on es pot contemplar i gaudir de les tres valls de Bescaran (Port Negre, valls de la Bassa i de la Valleta) i el segon pic més alt de la comarca: el Monturull amb 2.760m. Es segueix direcció a la Barraca del Vaquer de Bescaran travessant una palanca el riu que baixa de les valls de torrent la Bassa i de la Valleta. Seguim direcció al planell de l’orri de Pal on hi arribarem després de creuar el torrent de port Negre.

  • Orri del Pal –Coll de Piners- Naturlandia.

Seguint l’antiga pista utilitzada per contrabandistes i fora d’ús, inhabilitada però que utilitzarem per pujar de manera pronunciada i que després ens farà planejar força estona i contemplar les vistes de la Ribera d’Urgellet i la Serra del Cadí, entre altres. Del ras de Bescaran i seguint una pista forestal arribem al ras de Caborreu, l’aigua del torrent de Caborreu fa de fita entre Catalunya i Andorra. S’arriba a un paisatge típicament alpí, prats alpins, sense vegetació arbustiva ni arbrada, on pasturen els animals a l’estiu. Passem per la collada de Piners en direcció cap a Naturlandia.

  • Naturlandia- Collada de Pimes - Port Negre.

Agafem el GRP per ascendir cap a la collada de Pimes (2.140 m) i d’aquí seguim fins el coll de Finestres on es gaudeix d’una vista excepcional sobre la parròquia de Sant Julià de Lòria. Seguim pel GRP creuant el Camp Ramonet que ens sorprendrà pel seu paisatge estepari i pla. D’aquí pugem al pic Negre (2.642 m) punt més alt del recorregut i baixem al port Negre (2.605 m).

  • Port Negre –Refugi de Claror.

Des d’aquí anirem baixant fins al refugi de Claror gaudint del paisatge de Claror i Perafita.

Llocs de repòs:

• Refugi de coll de Midós :refugi no guardat de 10 places equipat amb taula i bancs.

• Refugi de Roca de Pimes : refugi no guardat de 6 places equipat amb taula i bancs.

• Refugi de Claror: refugi no guardat de 20 places equipat amb taules, bancs, graelles i punt d’aigua.

Punts d’informació propers : 
• Oficina de turisme de Sant Julià de Lòria
Tel. +376 744 045 ; e-mail: turisme.lauredia@comusantjulia.ad ; turisme@comusantjulia.ad
Web: www.santjulia.ad
• Naturlandia, eco parc dels Pirineus
Tel. +376 741 444 ; e-mail: info@naturlandia.ad ; reserves@naturlandia.ad / Web: www.naturlandia.ad
• Espai d’informació Antic Molí de Bescaran.
Carretera de Bescaran a Estamariu s/n. A l’entrada del poble per carretera.

Restaurants i allotjaments: 

Allotjaments :
A Andorra:
• Refugi de Claror: refugi no guardat de 20 places equipat amb taules, bancs, graelles i punt d’aigua.
• Refugi de Roca de Pimes: refugi no guardat de 6 places equipat amb taula i bancs.
Informació: Departament de Patrimoni Natural Tel.+376 875 712/ e-mail: refugis@govern.ad
A Bescaran:
• Refugi de coll de Midós :refugi no guardat de 10 places equipat amb taula i bancs.
• Allotjaments rurals Cal Penya - Tel. + 34 973 350 301
• Apartaments turístics Cal Josep- Tel. + 34 973 353 522
• Hotel Saó - Tel. + 34 973 352 609 http://www.saohotelbescaran.com

Restaurants :
A Naturlandia :
• Restaurant Borda de Conangle
Ctra. de la Rabassa km 18, tel. +376 840 054
• Restaurant Tobotronc
Ctra. de la Rabassa, Naturlandia, tel. +376 844 539/ e-mail: info@lacasadelformatge.com
A Bescaran:
• La Canal – Tel. + 34 973 350 301
• Restaurant Saó - Tel. + 34 973 352 609

Punts de serveis:
A Sant Julià de Lòria :
• Centre d’atenció primària de Sant Julià de Lòria. Tel.+376 843 243
• Farmàcia Creu Verda. Tel. +376 841 294
• Farmàcia de Lòria. Tel. +376741 221
A La Seu d’Urgell 
• Fundació Sant Hospital. Passeig Joan Brudieu, 8 – Tel. + 34 973 350 050.

Activitats:
A Naturlandia :
Eco parc dels Pirineus: ens ofereix tot un ventall d’activitats com són, el tobotronc, el tir amb arc, BTT, la zona infantil d’inflables, el parc d’aventura inuit, el circuit de ponis, els tobogans de neu, les raquetes de neu, el múixing, l’esquí de fons, el circuit de diversió amb bicicleta, el biatló, el pràctic golf, el nòrdic walking, l’aula de natura i el parc d’animals.

Gaudeix

Observar :

A la zona de Bescaran:
• Ras de Caborreu
L’aigua del torrent de Caborreu fa de fita entre Catalunya i Andorra i la comparteixen els animals d’un i altre costat. S’arriba a un paisatge típicament alpí, prats alpins, sense vegetació arbustiva ni arbrada, on pasturen els animals a l’estiu on veurem: abeuradors, filats, mànegues pel bestiar, portells que cal tancar per evitar que s’escapin, etc.
• Casalins
Casalins és un antic campament militar construït a la postguerra per aturar una possible entrada de les tropes aliades, forma part doncs de la línia de defensa imaginària de búnquers i similars abundants a la comarca.
• Campanar de Sant Martí de Bescaran
Campanar romànic de Sant Martí d’estil llombard construït entre els segles XI o XII, tot i què el 1er esment documental data de l’any 914.
• Església nova de Sant Martí
Situada al centre de la població de Bescaran

A la zona Rabassa – Naturlandia:
• Parc d’animals , parc d’aventura inuit, , els tobogans de neu, les raquetes de neu, el múixing, l’esquí de fons, els circuits de diversió amb bicicleta, el biatló , el Nordic walking, BTT, l’aula de natura...,

A la zona de Camp Ramonet:
• Passarem per Camp Ramonet que és un paratge únic per la seva situació ( 2.606 m ) i la seva orografia totalment plana .

A la zona del Pic Negre:
• Arribats al pic Negre (2.642 m) gaudirem de la magnifica panoràmica de 360º. Podem veure alguns dels cims més alts d’Andorra, del Pirineu Oriental, del Pirineu Central i una espectacular vista de la Serra del Cadí i l’Alt Urgell.

A la zona de Claror:

• A la part alta del Camp de Claror, podem observar una estructura circular agro-ramadera. Aquests elements estan situats a la zona tampó de la vall del Madriu- Perafita-Claror (Patrimoni de la Humanitat) i tenen un bon estat de conservació.

Viure la natura:
Entre els ocells més abundants, s’hi compten el còlit gris (Oenanthe oenanthe), fàcil d’identificar per la conspícua taca negra sobre l’ull, la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), amb la cua de color vermell característic, i la llucareta (Serinus citrinella), bonic ocell de color groc verdós. Entre les verinoses tores blaves i els roquissars, la marmota (Marmota marmota) ens observa encuriosida. Aquesta espècie, originària dels Alps, és actualment molt abundant a tota la part oriental del Principat, fruit de nombroses introduccions i expansions des de zones properes. També és força abundant l’escurçó (Vipera aspis), espècie verinosa a la qual cal tenir respecte. Sovint el veurem prenent el sol, immòbil sobre una pedra.
La vegetació predominant canvia i apareixen altres arbres i plantes, majoritàriament pi negre (Pynnus unncinatta) i algun que altre avet (Abies Alba) a part d’abarsets ( Rhododendrom ferrigineum) i plantes tòxiques mortals com la tora blava (Aconitum napellus), els punts més alts del camí transiten per espais sense vegetació arbrada, és a dir, el típic hàbitat alpí. Hi ha plantes aromàtiques abundants com el timó (Thimus vulgaris).

Provar :
• Productes amb DOP (Mantega Cadí i formatge Urgèlia) i IGP (Vedella dels Pirineus Catalans).
• Formatges artesans del Pirineu.
• Embotits artesans: Donja, farcit de carnaval.
• Vedella bruneta i poltre del Pirineu.

Assistir :

A Bescaran
• Calderada de Carnaval (finals de Febrer)
• Festa del Roser de Bescaran (segon cap de setmana de Juliol)
• Trobada de Cançoners i Romancers de Bescaran ( tercer cap de setmana de Juliol)
• Caminada popular de Sant Martí des de la Seu a Bescaran passant per Estamariu ( mes d’ Octubre)
• Festa Major de Bescaran (segon cap de setmana de Novembre)
A Sant Julià :
• Diada de Sant Sebastià, 20 de gener
• Diada de Canòlich, patrona de la vila, darrer dissabte de maig
• Exposició temporal al Museu del Tabac: de juny a octubre
• Festa Major de Sant Julià de Lòria: darrer diumenge de juliol + dos dies abans + dos dies després
• Vespres d’Estiu: juliol i agost
• Vila Medieval: darrer cap de setmana de setembre

Descobrir : 

  • Molí antic de Bescaran

  • Campanar de Sant Martí de Bescaran

Campanar romànic de Sant Martí d’estil llombard construït entre els segles XI o XII, tot i que el 1er esment documental data de l’any 914.

  • Patrimoni natural i cultural

Aconsellem descobrir els quatre itineraris d’ecoturisme : camí del llenyataire, camí del mestre d’obres, camí del blat i camí del pastor. Aquests itineraris permeten apreciar el ric patrimoni natural i cultural, descobrint espècies autòctones i envoltar-se d’una gran varietat de paisatges. Per a més informació contactar amb l’oficina de turisme de Sant Julià de Lòria al telèfon +376 744 045 E-mail: turisme@comusantjulia.ad / Web: www.santjulia.ad

  • Vall del Madriu Perafita-Claror

Una part de l’etapa passa per la vall del Madriu - Perafita - Claror , aquesta vall va ser declarada l’any 2004 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en la categoria de paisatges culturals.

  • Baixant a Sant Julià de Lòria

La parròquia de Sant Julià de Lòria, permet apreciar un ric patrimoni natural i cultural, descobrir espècies autòctones i envoltar-se d’una gran varietat de paisatges a través dels itineraris d’ecoturisme. A la vegada, al llarg dels recorreguts, es descobriran alguns aspectes dels oficis que practicaven a la zona antigament. A través dels carrers, monuments i edificis de la vila coneixerem el llegat històric dels nostres avantpassats amb els itineraris de “l’home i la matèria” i el de la “Ronda Laurediana”. Aquest darrer ens permet conèixer la història del tabac a Andorra visitant el museu del tabac.

Bibliografia

Cartografia:
• Mapa del recorregut editorial Alpina a escala 1 : 40.000.
• Mapes 12.14 i 13.14 de Muntanyes d’Andorra a escala 1 : 10.000 editat pel Govern d’Andorra
• Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC): 04 Alt Urgell 1:50.000 -mapa comarcal de Catalunya.

Llibres de consulta
• Andorra Turisme & Comuns (2011). Guia de senderisme Camins d'Andorra.
• Associació per a la defensa de la natura (1994). Camí de Fontaneda, Pas a pas per Andorra, núm. 1. Andorra: Crèdit Andorra.
• Comú de Sant Julià de Lòria (2003). La Guia de camins de Sant Julià de Lòria, 17 itineraris a peu.
• Comú de Sant Julià de Lòria (2003). Laurèdia fa 100 anys.
• Comú de Sant Julià de Lòria (1999). Canòlich, ben aviat demà.
• Diari d’Andorra (2008). La vall del Madriu-Perafita-Claror. Patrimoni de la humanitat.
• Mas, D. & Marsà, F. (1999). Un viatge a principis del segle XX per Sant Julià. Andorra: Comú de Sant Julià de Lòria.
• Oliva, J. (1994). Tot l’Alt Urgell. Catalunya amunt i avall. Guia del Pirineu de Lleida. Lleida: Amunt i Avall.
• Pantebre, R. (1993). Bescaran. Andorra.
• Tort, J. (1992). Les Entitats Municipals Descentralitzades a Catalunya: una alternativa al microfundisme municipal?. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 33-34, 269-284.

Go to top