Llengües

Naturlandia - Bescaran

Naturlandia - Bescaran

Descripció:
Etapa d’alta muntanya on podrem observar una part alta totalment estepària i anormalment plana per la seva alçada. Aquest tram surt de Naturlandia creuant la frontera i descendeix passant pel refugi de Coll de Midós, el Coll de l’Ingla, Casalins agafant l’antic camí fins arribar a la població de Bescaran.
Punt d’inici:
El punt d’inici és des del Refugi de la Rabassa.
Interès:
Natural, paisatgístic i cultural lligat a la cultura agrària i pastoral.

Dificultat

Classificació: Alta 

Nivell sortida: 2.040 m

Nivell arribada: 1.370 m

Desnivell acumulat: 150 m

Durada: 3 hores / 14 km

Senyalització

Tram Coll de Piners - Bescaran:

Tram Naturlandia – Coll de Piners:

Accés

Vehicle:

Accés en vehicle de Sant Julià de Lòria fins a La Rabassa – Naturlandia (17 km) per la crta. CS-130 (aparcament de Naturlandia).

Autobús:

Línia Q2, companyia Viatges Espanya tel.+ 376 841 456 - www.transportpublic.ad

Taxi:

Reserves taxi. Telèfon:+376 828 000 / +376 863 000 / +376 812345 . Parada aparcament del Camp Gran

Recorregut:

  • Naturlandia - Orri del Pal.

Sortim del Refugi de la Rabassa i cal seguir pista forestal amunt direcció a Roca de Pinés i des d’allí al Ras de Caborreu, l’aigua del Torrent de Caborreu fa de fita entre Catalunya i Andorra. S’arriba a un paisatge típicament alpí, Prats alpins, sense vegetació arbustiva ni arbrada, on pasturen els animals a l’estiu. Es segueix per una pista forestal fins arribar al Ras de Bescaran, s’aprofita una antiga pista utilitzada per contrabandistes i fora d’ús, que utilitzarem per baixar de manera pronunciada desprès de planejar força estona i contemplar les vistes de la Ribera Urgellenca i la Serralada del Cadí, entre altres.

  • Orri del Pal - Refugi de Coll de Midòs.

Arribats al planell de l’Orri del Pal es creua el riu de Port Negre i baixem direcció a la Barraca del Vaquer de Bescaran i el Planell de l’Orri Vell, des d’on es pot contemplar i gaudir de les tres Valls de Bescaran (Port Negre, Vall de la Bassa i Valleta) i el segon pic més alt de la Comarca: el Munturull amb 2.760m. Abans però cal travessar en aquest indret per una palanca el riu que baixa de les Valls de la Bassa i Valleta, s’intueixen els antics orris antigament utilitzats per munyir les ovelles i fer desprès formatge. Aprofitem el camí direcció al Planell de l’Orri Vell, seguint el camí que porta a la Font Freda i que s’utilitza per portar l’aigua a les abeurades pel bestiar de Coll de Midòs. Arribem al refugi de Coll de Midòs una vegada travessada la pista forestal que porta cap a l’estació d’esquí d’Aransa.

  • Coll de Midòs – Casalins.

Recorregut que transcorre entre boscos de pi roig i negre, aquest tram segueix fins al Coll de l’Ingla aprofitant un antic tirader de fusta. El descens és suau, els paratges són d’especial interès i estan protegits degut a la presència del Gall Fer. Abans d’arribar a la pista passem a prop del Dolmen de Coll de Jovell, pròxim al camí i seguim avall fins travessar la pista forestal al Coll de l’Ingla , seguir-la durant 50 metres i trencar a mà dreta seguint el camí que ens durà fins a Casalins.

  • Casalins – Bescaran.

Des d’aquí surt el camí i baixa cap al poble de forma pronunciada i seguint l’antic camí que porta als cultius allunyats del poble. Aquest transcorre entre antics camps de cultiu actualment abandonats i parets de pedra seca del país, predomina el pi roig, el boix i el ginebre, entre altres, mitja hora desprès aproximadament s’arriba al poble, cal anar fins al molí de Bescaran des d’on caldrà seguir direcció a Estamariu.

Llocs de repòs:

Refugi de coll de Midós: refugi no guardat de 10 places equipat amb taula i bancs.

Punts d’informació:

  • Oficina de turisme de Sant Julià de Lòria

Tel. +376 744 045 ; e-mail: turisme.lauredia@comusantjulia.ad ; turisme@comusantjulia.ad

Web: www.santjulia.ad

  • Naturlandia, eco parc dels Pirineus

Tel. +376 741 444 ; e-mail: info@naturlandia.ad ; reserves@naturlandia.ad / Web: www.naturlandia.ad

  • Espai d’informació Antic Molí de Bescaran.

Carretera de Bescaran a Estamariu s/n. A l’entrada del poble per carretera

 

Restaurants i allotjaments:

Allotjaments :

A Andorra:

  • Refugi de Roca de Pimes: refugi no guardat de 6 places equipat amb taula i bancs.

Informació: Departament de Patrimoni Natural Tel.+376 875 712/ e-mail: refugis@govern.ad

A Bescaran:

  • Refugi de coll de Midós: refugi no guardat de 10 places equipat amb taula i bancs.

  • Allotjaments rurals Cal Penya - Tel. + 34 973 350 301

  • Apartaments turístics Cal Josep- Tel. + 34 973 353 522

  • Hotel Saó - Tel. + 34 973 352 609 http://www.saohotelbescaran.com

Restaurants :

A Naturlandia :

  • Restaurant Borda de Conangle

Ctra. de la Rabassa km 18, tel. +376 840 054

  • Restaurant Tobotronc

Ctra. de la Rabassa, Naturlandia, tel. +376 844 539/ e-mail: info@lacasadelformatge.com

A Bescaran:

  • La Canal – Tel. + 34 973 350 301

  • Restaurant Saó - Tel. + 34 973 352 609

Punts de serveis:

A Sant Julià de Lòria :

  • Centre d’atenció primària de Sant Julià de Lòria. Tel.+376 843 243

  • Farmàcia Creu Verda. Tel. +376 841 294

  • Farmàcia de Lòria. Tel. +376741 221

A La Seu d’Urgell

  • Fundació Sant Hospital. Passeig Joan Brudieu, 8 – Tel. + 34 973 350 050.

Activitats:

A Naturlandia :

Eco parc dels Pirineus: ens ofereix tot un ventall d’activitats com són, el tobotronc, el tir amb arc, BTT, la zona infantil d’inflables, el parc d’aventura inuit, el circuit de ponis, els tobogans de neu, les raquetes de neu, el múixing, l’esquí de fons, el circuit de diversió amb bicicleta, el biatló, el pràctic golf, el nòrdic walking, l’aula de natura i el parc d’animals.

Observar:

A la zona Rabassa – Naturlandia:

  • Parc d’animals , parc d’aventura inuit, , els tobogans de neu, les raquetes de neu, el múixing, l’esquí de fons, els circuits de diversió amb bicicleta, el biatló , el Nordic walking, BTT, l’aula de natura...,

A la zona de Bescaran:

  • Ras de Caborreu

L’aigua del Torrent de Caborreu fa de fita entre Catalunya i Andorra i la comparteixen els animals d’un i altre costat. S’arriba a un paisatge típicament alpí, Prats alpins, sense vegetació arbustiva ni arbrada, on pasturen els animals a l’estiu on veurem: abeurades, fils, mànegues pel bestiar, portells que cal tancar per evitar que s’escapin, etc.

  • Casalins

Casalins és un antic campament militar construït a la post guerra per aturar una possible entrada de les tropes aliades, forma part doncs de la línea de defensa imaginària de búnquers i similars abundants a la Comarca.

  • Campanar de Sant Martí de Bescaran

Campanar Romànic de Sant Martí d’estil llombard construït entre els segles XI o XII, tot i què el 1er esment documental data de l’any 914.

  • Església nova de Sant Martí

Situada al centre de la població de Bescaran.

Viure a la natura:

El primer tram del camí transcorre entre antics camps de secà antigament utilitzats per produir blat i actualment abandonats o utilitzats com a pastures farratgeres naturals. Hi ha plantes aromàtiques abundants com el timó (Thimus vulgaris). La vegetació predominant en aquest punt està constituïda per boscos de pi roig (pynnus sylvestris) i boix (Buxus sempervirens).

A mesura que ascendim de cota i guanyem alçada la vegetació predominant canvia i apareixen altres arbres i plantes, majoritàriament pi negre (Pynnus unncinatta) i algun que altre avet (Abies Alba.) a part d’alabarsets ( Rhododendrom ferrigineum) i plantes tòxiques mortals com la Tora (.), els punts més alts del camí transiten per espais sense vegetació arbrada, és a dir, el típic hàbitat alpí.

Amb certa freqüència es pot veure ocells com ara: grives (Turdus viscivorus) tudó (Columba palumbus) , trencapinyes (Loxia curvirostra), o voltors (Gyps fulvus) . Més difícils de visualitzar són els picots negres (Dryocopus martius), galls fers (Tetrao urogallus) o el trencalòs (Gypeatus barbatus), tot i ser presents, són menys abundants i esquius.

Altres animals presents però també força més difícils de veure poden ser: l’isard (Rupicapra pyrenaica pyrenaica), el cabirol (Capreolus capreolus), el cèrvol (Cervus elaphus), el porc senglar (Sus scrofa), teixons (Meles meles), gats fers (Felis silvestris)... en canvi, els animals domèstics, que cada any pugen a l’estiu a pasturar els paratges alpins i subalpins (des del mes de juny al octubre) són fàcils d’apreciar i veure, cal però tenir precaució amb les dues espècies més abundants: les vaques i les eugues, cavalls sementals, etc. sobretot si tenen cries petites.

Provar:

  • Productes amb DOP (Mantega Cadí i formatge Urgèlia) i IGP (Vedella dels Pirineus Catalans).

  • Formatges artesans del Pirineu.

  • Embotits artesans: Donja, farcit de carnaval.

  • Vedella bruneta i poltre del Pirineu.

Assistir :

A Sant Julià :

  • Diada de Sant Sebastià, 20 de gener

  • Diada de Canòlich, patrona de la vila, darrer dissabte de maig

  • Exposició temporal al Museu del Tabac: de juny a octubre

  • Festa Major de Sant Julià de Lòria: darrer diumenge de juliol + dos dies abans + dos dies després

  • Vespres d’Estiu: juliol i agost

  • Vila Medieval: darrer cap de setmana de setembre

A Bescaran

  • Calderada de Carnaval (finals de Febrer).

  • Festa del Roser de Bescaran (segon cap de setmana de Juliol).

  • Trobada de Cançoners i Romancers de Bescaran ( tercer cap de setmana de Juliol).

  • Caminada popular de Sant Martí des de la Seu a Bescaran passant per Estamariu ( mes d’ Octubre).

  • Festa Major de Bescaran (segon cap de setmana de Novembre).

Descobrir :

  • Patrimoni natural i cultural:

Aconsellem descobrir els quatre itineraris d’ecoturisme : camí del llenyataire, camí del mestre d’obres, camí del blat i camí del pastor. Aquests itineraris permeten apreciar el ric patrimoni natural i cultural, descobrint espècies autòctones i envoltar-se d’una gran varietat de paisatges. Per a més informació contactar amb l’oficina de turisme al telèfon +376 744 045 ; e-mail : turisme@comusantjulia.ad / web : www.santjulia.ad

  • Vall del Madriu Perafita-Claror:

Una part de l’etapa passa per la vall del Madriu - Perafita-Claror , aquesta vall va ser declarada l’any 2004 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en la categoria de paisatges culturals.

  • Baixant a Sant Julià de Lòria:

La parròquia de Sant Julià de Lòria, permet apreciar un ric patrimoni natural i cultural, descobrir espècies autòctones i envoltar-se d’una gran varietat de paisatges a través dels itineraris d’ecoturisme. A la vegada, al llarg dels recorreguts, es descobriran alguns aspectes dels oficis que practicaven a la zona antigament. A través dels carrers, monuments i edificis de la vila coneixerem el llegat històric dels nostres avantpassats amb els itineraris de “l’home i la matèria” i el de la “Ronda Laurediana”. Aquest darrer ens permet conèixer la història del tabac a Andorra visitant el museu del tabac.

  • Molí antic de Bescaran.

  • Campanar de Sant Martí de Bescaran

Campanar Romànic de Sant Martí d’estil llombard construït entre els segles XI o XII, tot i què el 1er esment documental data de l’any 914.

 

Bibliografia

Cartografia:

  • Mapa del recorregut editorial Alpina a escala 1 : 40.000.

  • Mapes 12.14 i 13.14 de Muntanyes d’Andorra a escala 1 : 10.000 editat pel Govern d’Andorra

  • Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC): 04 Alt Urgell 1:50.000 -mapa comarcal de Catalunya.

Llibres de consulta

  • Andorra Turisme & Comuns (2011). Guia de senderisme Camins d'Andorra.

  • Associació per a la defensa de la natura (1994). Camí de Fontaneda, Pas a pas per Andorra, núm. 1. Andorra: Crèdit Andorra.

  • Comú de Sant Julià de Lòria (2003). La Guia de camins de Sant Julià de Lòria, 17 itineraris a peu.

  • Comú de Sant Julià de Lòria (2003). Laurèdia fa 100 anys.

  • Comú de Sant Julià de Lòria (1999). Canòlich, ben aviat demà.

  • Diari d’Andorra (2008). La vall del Madriu-Perafita-Claror. Patrimoni de la humanitat.

  • Mas, D. & Marsà, F. (1999). Un viatge a principis del segle XX per Sant Julià. Andorra: Comú de Sant Julià de Lòria.

  • Oliva, J. (1994). Tot l’Alt Urgell. Catalunya amunt i avall. Guia del Pirineu de Lleida. Lleida: Amunt i Avall.

  • Pantebre, R. (1993). Bescaran. Andorra.

  • Tort, J. (1992). Les Entitats Municipals Descentralitzades a Catalunya: una alternativa al microfundisme municipal?. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 33-34, 269-284.

Go to top